Ariadna al laberint grotesc

"[...] Salom era un reu desalenat, sense alleujament de pena ni esperances d'indult, un convicte més entre alguns d'altres, alguns milers de milions, sota la jurisdicció de les trivials estupideses dels afectes, de la moda i de la mort." ("Nervis", pàg. 42)

"--La Trinquis, la Trinquis!
Sardana i mofa entorn de l'embriaga.
--La Trinquis, la Trinquis!
La mainada no s'acontentava amb el crit i ara feia giravoltar mandrons. Un roc s'enduia el tarot de la captaire. Esperanceta Trinquis (nas inflat, mitges al garró. veritablement no massa clara) esbrinava amb la llengua pastosa:" ("Glòria i caiguda d'Esperança Trinquis", pàg. 43)

"Per contar-vos la meva topada amb Zaraat compto, però, amb  la vostra ignorància, una bona aliada." ("Primer i únic encontre amb Zaraat", pàg. 47)

"--Llàstima de noi!
--Pobres pares!
Un grup de velles familiars (clarobscur de barbes de bruixa) vetllen el son del malalt.
--Pobres pares!
--Llàstima de noi!
A la llarga, el rosari monòton les fatiga i es distreuen. Ara rodolaven pel pendent de la xerrameca tafanera." ("Història vulgar", pàg. 83)

"I s'esdevenia finalment el que tothom, des de tant de temps, espera. El noi es va morir, i l'havien d'enterrar. Tarda de primavera --queda bonic.
[...] El seguici continuà, arribava al cementir. Llàgrimes, parenostre, retorn. Els homes s'aturen a la taverna, i el pare convida. Tots beuen a la salut del difunt." ("Història vulgar", pàg. 85)

"'Enlloc de viure pretenem de comentar, i tiràniques prohibicions ens ho interdiuen'," ("Quasi-conte francès de Samsó, retrobat", pàg. 146)

I no segueixo per no cansar. Tot el recull de narracions és un jugar sense parar amb les paraules, els sons, els estils, els temes... Difícil de llegir, però gratificant.

Salvador Espriu (1979). Ariadna al laberint grotesc. Barcelona: Edicions 62.