Le côté de Guermantes, 3 (i 2)

"et le « mot » se mangeait encore froid le lendemain à déjeuner, entre intimes qu'on invitait pour cela, et repassait sous diverses sauces pendant la semaine." (pàg. 216)

I la paraula (l'anècdota) es menjava freda l'endemà per esmorzar entre els amics que hom convidava exprés, i tornava a ser oferta a taula al llarg de la setmana coberta amb diverses salses.

Una vida social avorrida en què qualsevol petit canvi es viu com la cosa més emocionant de la setmana.

"Cet étonnement était encore accru du fait de la culture infiniment arriérée de la princesse." (pàg. 224)

Aquesta sorpresa es veia incrementada per la cultura infinitament antiquada de la princesa.

"tiennent moins de place qu'un hémistiche dans un alexandrin." (pàg. 235)

Ocupen menys lloc que un hemistiqui en un alexandrí.

Aquí la comparació divertida... Fort que la referència sigui aquesta.

"cette femme en dehors de laquelle étaient pour le duc tous les intérêts de la vie, cette femme qu'il n'aimait pas, qu'il n'avait jamais cessé de tromper." (pàg. 255)

Aquella dona a banda de la qual el duc trobava tot el que l'interessava a la vida, que no s'estimava gens i a qui sempre havia enganyat.

"Et avec un sentiment juste, faisant sortir la triste pensée de toutes les forces de son intonation, la posant au delà de sa voix, et fixant devant elle un regard rêveur et charmant, la duchesse dit lentement :" (pàg. 283)

I amb el sentiment just, fent sortir el sentiment trist de totes les forces de la seva entonació, posant-la més enllà de la veu i amb una mirada somiejadora i encantadora, la duquessa va dir lentament:
“elle avait si bien, comme princesse des Laumes, fait la pluie et le beau temps auprès du prince de Galles,” (pàg. 286)

Ella, tal com la princesa de Laumes, havia tingut molta influència sobre el príncep de Gal·les.

"Alors en regardant, en écoutant Mme de Guermantes, je voyais, prisonnier dans la perpétuelle et quiète après-midi de ses yeux, un ciel d'Île-de-France ou de Champagne se tendre, bleuâtre, oblique, avec le même angle d'inclinaison qu’il avait chez Saint-Loup." (pàg. 287-288)

Mirant i escoltant Mme. de Guermantes, veia, presoner en la tarda perpetua i quieta dels seus ulls, com s'estenia blavós i oblic, amb la mateixa inclinació que tenia a ca Saint-Loup, un cel de l'Illa de França o de la Xampanya.

No crec que sigui una cosa merament paisatgística. La felicitat, el benestar, és la companyia d'aquesta gent, que li obren el món com un cel blau immens... 

"Votre Altesse connaît sûrement ce chef-d'œuvre. La princesse de Parme, qui ignorait même le nom du peintre, fit de violents mouvements de tête et sourit avec ardeur afin de manifester son admiration pour ce tableau." (pàg. 351)

La vostra altesa deu conèixer aquesta obra mestra. La princesa de Parma, que no en sabia ni el nom del pintor, va assentir amb vehemència amb el cap i va somriure amb ardor per tal de demostrar la seva admiració per aquell quadre.

"L'empereur  est d’une intelligence inouïe, reprit le prince, il aime passionnément les arts ; il a sur les œuvres d’art un goût en quelque sorte infaillible, il ne se trompe jamais ; si quelque chose est beau, il le reconnaît tout de suite, il le prend en haine. S'il déteste quelque chose, il n'y a aucun doute à avoir, c'est que c'est excellent. (Tout le monde sourit.)" (pàg. 366)

L'emperador té una intel·ligència superior; ama apassionadament les arts i té sobre les obres d'art un gust... infal·lible: mai no s'equivoca. Si una obra d'art és bella, la reconeix immediatament i comença a odiar-la. Si veieu que detesta alguna cosa, no dubteu que és excel·lent. Tothom va somriure en sentir-lo.

"Les mots ne changent pas tant de signification pendant des siècles que pour nous les noms dans l'espace de quelques années. Notre mémoire et notre cœur ne sont pas assez grands pour pouvoir être fidèles." (pàg. 379)

Les paraules no canvien tant de significat al llarg dels segles com els noms per a nosaltres en pocs anys. La nostra memòria i el nostre cor no son prou grans per poder-los ser fidels.

"m’avait donné l’impression de plate vulgarité que peut donner l'entrée dans le port danois d'Elseneur à tout lecteur enfiévré d'Hamlet." (pàg. 381)

M'havia fet la mateixa impressió de vulgaritat que pot fer l'entrada al port danès d'Elsinor a qualsevol lector entusiasta de Hamlet.

"Plus instruit que sa femme de ce qu'avaient été leurs ancêtres, M. de Guermantes se trouvait posséder des souvenirs qui donnaient à sa conversation un bel air d’ancienne demeure dépourvue de chefs-d'œuvre véritables, mais pleine de tableaux authentiques, médiocres et majestueux, dont l'ensemble a grand air." (pàg. 390-391)

Més instruït que la seva dona pel que feia als seus avantpassats, M. de Guermantes tenia uns records que tenyien la seva conversa d'un to com de casa antiga que, sense tenir veritables obres mestres, compta amb un seguit de quadres autèntics, mediocres i majestuosos que li confereixen una impressió de grandesa.

"Ainsi les espaces de ma mémoire se couvraient peu à peu de noms qui, en s'ordonnant, en se composant les uns relativement aux autres, en nouant entre eux des rapports de plus en plus nombreux, imitaient ces œuvres d'art achevées où il n'y a pas une seule touche qui soit isolée, où chaque partie tour à tour reçoit des autres sa raison d'être comme elle leur impose la sienne." (pàg. 394)

Els espais de la meva memòria s'omplien a poc a poc de noms que, en ordenar-se, en relacionar-se els uns amb els altres, en nuar-se entre ells mitjançant relacions cada vegada més nombroses, imitaven aquelles obres d'art on no hi pots trobar cap pinzellada isolada, en que cada fragment rep la seva raó de ser dels altres en la mateixa mesura que ells els hi atorga.

"Dans cette acception-là, on peut dire que l'histoire, même simplement généalogique, rend la vie aux vieilles pierres." (pàg. 403)

En aquest sentit, podem dir que la història, fins i tot la simple genealogia, dóna vida a les pedres antigues.

"Swann était habillé avec une élégance qui, comme celle de sa femme, associait à ce qu'il était ce qu'il avait été." (pàg. 499)

Swann anava vestit amb aquella elegància que, com la de la seva dona, associava al que era, el que havia estat.

No he estat capaç de repetir la sonoritat de la frase original. Mentre la llegia, la repetia per assobarir-ne el ritme.

"Il faut toujours qu'ils aient une opinion sur tout. Alors comme ils n'en ont aucune, ils passent la première partie de leur vie à nous demander les nôtres, et la seconde à nous les resservir." (pàg. 519)

Cal que sempre tinguin opinió de tot. Aleshores, com que no en tenen cap, passen mitja vida demanant-nos en i l'altra mitja, retornant-nos-la.

Les darreres pàgines del llibre parlen d'un sopar al qual han d'assistir-hi tant Proust, com Swann i els ducs. Cap d'ells no sap si els altres hi estan convidats (cosa que ja genera situacions interessants). A més, un parent del duc està molt malalt. El duc fa que cada dia un servidor vagi a casa del parent a interessar-se per la seva salut. Com que el dia que ha de sortir a sopar encara no l'hi ha enviat, té un dilema interessant: si el criat va a casa del parent i està pitjor o mort, no podrà anar a sopar; si no ho sap, no li caldrà patir. Aleshores, decideix no enviar el criat. La felicitat de la ignorància...

El tema dels maçons no es recupera i ja temo que no en parlarà més en la resta de l'obra perquè ha quedat molt com a anecdòtic. En canvi el cas Dreyfuss, i tota la seva derivada antisemita, ha estat una constant en aquest volum.

Per a acabar, m'ha fet gràcia recollir algunes expressions que no coneixia i m'han fet gràcia:

Pique-assiette. Persona que es fa convidar.
Aller-nu-pieds. Ser pobre, molt pobre.
À faire rire les poules. Fer molt el ridícul
Je le connais comme ma poche. Conèixe'l molt.
Faire la pluie et le bon temps. Tenir molta influència sobre algú.



Marcel Proust (s.d.). "Le côté de Guermantes" (part 3). À la recherche du temps perdu. La Bibliothèque électronique du Québec (feta sobre el text de l'edició de Gallimard, Paris, 1946-47).