He triat aquest fragment una mica a l'atzar, per la descripció. Ho retrata tot passat pel filtre del llenguatge oficial soviètic i, tot i la cruesa de la majoria de les situacions que apareixen al llibre, fa que ho llegeixis tot amb un somriure apuntant a la boca que, se't glaça una mica quan penses una mica en el que explica.
"En Txiklín tenia un cap petit, de pedra, cobert amb uns cabells atapeïts, perquè s'havia passat la vida picant amb el mall o cavant amb la pala i no havia tingut temps de pensar; per això no podia aclarir els dubtes d'en Safrónov." (pàg. 47)
"Al cap de deu dies, era president del Comitè Central d'aquella cooperativa. No va saber mai que havia obtingut aquell càrrec per mediacio del director mateix, que no només tenia en compte la fúria de les masses, sinó també la qualitat dels furiosos." (pàg. 89)
Això vé després de l'entrada del Kozlov (qui obté el càrrec) al despatx de qui li cedirà el càrrec increpant-lo amb un vocabulari molt soviètic. Sembla que sigui la nota d'un informe oficial, però amb el punt d'humor estripat que dèiem abans.
"De seguida el kolkhoz sencer era davant dels ulls de l'activista, gràcies al càlcul disciplinari que diu que és millor que mil homes facin cent passes, que no pas que un de sol recorri cinc verstes.
--On és el gall, camarades? -- va pregunar l'activista, gairebé amb indiferència, a tots els qui se li havien enganxat--. ¿D'on traurem els ous, si la nostra massa aviària no disposa d'una direcció productiva en el seu medi?" (pàg. 104)
"--Per això caminen, perquè van descalços --va dir en Txiklín--. I no tenen cap motiu per estar contents: el kolkhoz és una cosa quotidiana.
--Segurament Jesucrist també caminava trist, i a la natura hi devia haver una pluja insignificant.
--Tens un cervell pobre --va respondre en Txiklín--. Crist caminava tot sol i no se sap perquè, mentre que aquí es velluguen munions senceres per l'existència." (pàg. 113)
En algun altre lloc apareix un capellà que intenta ateitzar-se i gent que du espelmes d'amagat a una església.
"--Camarada activista, permet que els pagesos mitjans ens quedem una estona més --van demanar els pagesos del darrere--. Potser ens hi acostumem: el més important per a nosaltres és el costum, després ho aguantem tot." (pàg. 126)
Deskulakitzar... Fa uns retrats de les purgues atroç que, com ja he apuntat, encara ho sembla més pel tractament com de Berlanga que hi dóna.
Mentre llega anava pensant en les novel·les que retraten els anys trenta als EUA, una mica com Homes i ratolins de John Steinbeck. La gent sense esperança, vivint al dia, trobant feina ara aquí, ara allà, sense cap mena de solidaritat o de suport del col·lectiu. Gent que tan aviat pot ser viva com morir sense que això afecti el més mínim els demés o la història.
No he parlat expressament del paper vertebrador (gairebé al llarg de tot el llibre) de la nena Nàstia. Cal llegir l'obra i fer-hi unes voltes.
Per cert, la rasa és el fonament d'un gran edifici que s'ha de construir en algun moment per donar cabuda als proletaris del districte. Només fan la rasa, sense saber com serà l'edifici ni quan es farà.
Andrei Platónov (2014). La rasa (trad. Miquel Cabal Guarro). Barcelona: edicions de 1984.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada