Fourmillante

"Els filòsofs antics van ben errats:
la força primigènia que fa moure
les ànimes i els sols és el rancor." (pàgina 22; En Roca)

"Ja se sap: un poema té l'origen
en un regal dels déus, però la resta
és com el blat sagrat de les Geòrgiques:
ofici tornejat per les centúries." (pàg. 25; Damià)

Criatura que arribes, si poguessis
triar, ¿no triaries no sortir
dels dies amniòtics? [...]
Benvingut a aquest estrèpit. (pàg. 73; Wilson José)

He copiat els tres primers versos (el tercer, incomplet) i el darrer (també incomplet) del poema. "benvingut a aquest estrèpit" és el que li diu a un nounat. Em semblava que no s'entendria res sense el començament del poema...


60 poemes que es llegeixen com una novel·la o una novel·la fet amb 60 poemes. No sé. Mentre llegia el llibre pensava en "La nòria" per la manera d'enllaçar els poemes (en aquest cas; els capítols, en "La nòria"): un nom, un passavolant, una relació una cinrcumstància compartida... I també, una mica, en "Fugitius", tot i que Salvador Oliva escriu tota una altra cosa; de fet, un text seguit, però en sonets.


Miquel Àngel Llauger (2018). Fourmillante. Barcelona: Edicions 62.