Debout les morts

"C'était un volontariste appliqué, une espèce un peu emmerdante." (pàg. 75)
Era un voluntarista practicant, una espècie prou emprenyadora.

Eh bien lui, c'était la tectonique des pensées. Les glissades perpétuelles et parfois, inévitablement, la bousculade." (pàg. 118)
Això seu era la tectònica del pensament. Patinades perpètues i a voltes, inevitablement, una estampida.

"Il se passe quelque chose sur le visage de quelqu'un, qui dure une fraction de seconde, mais qui suffit à savoir s'il s'est decidé ou non." (pàg. 166)
Passa alguna cosa en la cara de la gent que, tot i que dura només una fracció de segon, és prou per a saber si s'ha decidit o no.

No copio més frases. Aquest cop el misteri el resolen tres amics estudiants de diferents periodes de la història amb un inspector de policia jubilat/acomiadat. Com sempre, tothom és sospitós i tot sembla apuntar a cada un dels sospitosos fins que els descartes.

Fred Vargas (2000). Debout les morts. París: J'ai lu.