Mentre em moria

"Però jo li deia que viure allà non ens-e duria bona sort, perquè els camins el Senyor els va fer per viatjar: ves per què els hauria d'haver posat plans a la terra, si no." (pàg. 40)

La lògica aplastant de la gent del camp i, també, la feinada de la traducció (de l'actualització de la traducció) que pinta perfectament l'ambient que vol descriure la novel·la.

"ensangonat com un porc fins als genolls" (pàg. 44)

Així descriu en Vardaman, un nano. Molta violència en totes les situacions.

"A dins hi ha algú que esclata a plorar. És com si els ulls i la veu se li haguessin girat cap a dintre del cos, escoltant; ens movem, ens canviem el pes de cama, les nostres mirades es toquen i fem veure que ni s'han fregat." (pàg. 101)

A banda de la descripció del plor, quina manera més eficient de descriure la incomoditat dels homes mudats esperant a la porta de la casa de la morta. Només hi poden entrar les dones per a vestir-la i fer tots els preparatius.

"--És això de tornar enradere --va dir ell--. Tornar enradere porta mala astrugància.
S'estava allà dret, tot geperut, lúgubre, mirant el camí buit més enllà d'aquell pont que sondrollava i trontollava." (pàg. 151)

Dues frases, un retrat.

"Un dia parlava amb la Cora. Pregava per mi perquè es pensava qeu era cega davant del pecat i volia que magenollés per resar amb ella, perquè la gent per a qui el pecat és només una qüestió de paraules, per a ells la salvació també són paraules i prou." (pàg. 193)

"L'estable encara era tot vermell, però ara ja no era un estable. S'havia ensorrat, i el vermell continuava terbolinant enlaire. L'estable se n'anava amunt a trossets vermells que terbolinaven, tots davant del cel i les estrelles de manera que les estrelles reculaven." (pàg. 243)

He de confessar que, quan he hagut de llegir de manera més fraccionada i espaiada, m'he perdut i no tenia clar qui era qui parlava en cada moment. Mentre he pogut llegir seguit, en sessions llargues, cap problema, podia resseguir els parentius i entenia les diferents veus i els problemes que els feien veure les coses de manera diferent. En tot cas, quna riquesa i quin gust. Per cert, la imatge de la portada és molt representativa i l'edició, molt elegant.

William Faulkner (2019). Mentre em moria (trad. Esther Tallada). Barcelona: Edicions de 1984