que és la salmòdia de l'estiu
i l'himne assedegat dels dies
de més sopor de la canícula" (versos 45-49)
Ja sé que és una canallada tallar un vers, però si no el tallo es mesclen temes.
"Si n'és la llengua, d'arbitrària" (vers 76)
"¿I el de la teva por, que sura
en l'aigua morta de la ment
o va excavant-te el pensament,
famèlica com una fura?" (versos 146-149)
"Jo sempre he escrit per curar el tall
que ens fa saber que no som res." (versos 495-496)
"Pensava tot això en una època
en què resol tanta de gent
fer-se gravar la pell (¿potser
creuen merèixer-se un cos únic?
¿De debó els cal, per sentir això,
el recurs a un burí entintat?):
dibuixos i paraules, signes,
i de vegades arabescos
que formen lletges gelosies,
enrevessades teranyines,
per no deixar veure nu l'ésser." (versos 859-869)
"¿Potser creuré, de nou, un dia?
¿he cregut mai?, ¿què vol dir creure?,
¿ho fa d'una semblant manera,
tothom qui creu? Creure i pensar,
¿s'arribaran a trobar mai?" (versos 1032-1036)
"Coronaré aquests últims metres
molt més a poc a poc: he après
a demorar l'instant segur
del meu plaer abans de gaudir-ne
(una manrea com una altra
de fotre's de la fi de tot,
i de pensar que és un mateix
el qui comanda el propi temps)." (versos 1179-1186)
"¿T'hi feconeixes com has fet,
de sempre, en la rosella efímera
que fa brandar la pinzellada
del seu color, i que tant celebres
de veure sanguejar en el verd
dels marges del país, dels marges
del temps incipient de l'estiu?
Prat verd, ordi madur, hemorràgia." (versos 1238-1245)
"Llibre a través, com per un trenc,
flueix la sang de l'existència." (versos 1400-1401. El final)
De què va Ermita? Doncs no ho sé dir. De tot, del que pensa l'autor, del que recorda, del que ha viscut... i d'una excursió a l'ermita en un dia calurós.
Com canvia de tema? Doncs no ho sé, els temes s'encadenen suaument, com passa tot el poema. No te n'adones i has canviat de tema. No te n'adones i arribes a un punt gros centrat en la línia que senyala alguna cosa, tot i que t'és ben be igual perquè vas llegint endut pel ritme dels octosil·labs i embolcallat per les paraules sense que et calgui cap esforç per anar passant.
I els incisos dins d'incisos dins d'incisos. En qualsevol altre text et caldria anar i venir en el text per no perdre el fil. Suposo que jo h perdut el fil en algun moment (alguns moments), però... i què?
Que suau és tot. Quant de sol. Quanta pau...
Jordi Llavina (2017). Ermita. Barcelona: Meteora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada