Carrer Robadors

He llegit la versió digital que té en préstec l'e-biblioteca. Vaig emanar el llibre en versió e-book i per a llegir-lo en local. Fonamentalment, em feia gràcia veure què passava el dia que caducava el préstec. Ja n'havia llegit algun llibre online de la mateixa e-biblioteca i el dia del final del període de préstec, el llibre deixava de ser accessible, Fàcil. Però, si t'has baixat el llibre i, a més, l'has instal·lat en un parell de lectors (tauleta i PC), què passa quan s'acaba el préstec? No em direu que no us heu fet mai aquesta pregunta en demanar un e-book prestat. Doncs em va impressionar que la coberta del llibre (amb, teòricament) el contingut, seguia a lloc, però en intentar accedir-hi, apareixia una finestra dient que ja estava disponible per a la lectura. Encara no sé com "van desaparèixer" les lletres alhora dels dos dispositius... Segur que els llestos ho saben explicar, però jo vaig quedar xocat una estona pensant-hi.

No tinc notes de lectura perquè l'e-book no permet copiar/pegar i, sincerament, em va fer mandra copiar textos a mà...

Recordo una frase que em va impactar per com era de gràfica: "tenia sempre una paraula a flor de llavis". Era la descripció d'un cap que el protagonista va tenir mentre va viure al sud d'Espanya. Era un home callat que ell veu morir.

El llibre em va semblar molt menys poètic que "Parla'ls de batalles, de reis i d'elefants", el tema tampoc no s'hi presta gaire, però té el ritme que et fa llegir-lo molt i molt ràpid, que és com viu la vida el protagonista. Un marroquí que veu com la vida (el destí, el fat...) el fa fer coses de les quals no se'n sent responsable, però que li van marcant el futur: s'hi veu embolicat en tot un seguit de circumstàncies que el van empenyent a fugir i a anar trencant lligams amb tothom. Un emigrant desarrelat.

Hi ha altres temes que van apareixen tangencialment en el llibre i que dibuixen un univers una mica underground molt interessant.




Mathias Enard (2013). Carrer Robadors. Barcelona: Columna.