
És la nostra atenció la que omple d'objectes una habitació i el costum qui els retira i ens hi fa lloc.
"Je n'étais pas encore assez âgé et
j'étais resté trop sensible pour avoir renoncé au désir de plaire aux êtres et
de les posséder." (pàg. 69)
Jo no era prou gran i encara era massa sensible per haver renunciat al desig de plaure els altres i posseir-los."
"[...] dans cet éclairage aveuglant de la plage
où les proportions sociales sont changées [...]" (pàg. 69)
[...] en la claror encegadora de la platja que fa canviar les proporcions socials [...]
"Car pour comprendre combien une vieille
femme a pu être jolie, il ne faut pas seulement regarder, mais traduire chaque
trait." (pàg. 90)
Per comprendre com de bella ha pogut ser una vella dama, no n'hi ha prou amb observar-la, cal traduir-ne cada tret.
"Dans le bloc de verdure devant lequel on
me laissa, il fallait pour reconnaître une église faire un effort qui me fît
serrer de plus près l'idée d'église." (pàg. 106)
Davant del bloc de bardissa on em van deixar, per reconèixer-hi una església calia fer un esforç i aferrar-se a l'idea d'església.
"Bientôt à un croisement de routes, la
voiture les abandonna. Elle m'entraînait loin de ce que je croyais seul vrai,
de ce qui m'eût rendu vraiment heureux, elle ressemblait à ma vie."
(pàg.110)
Immediatament, en una cruïlla, l'auto els abandonà [uns boscos que li recordaven paisatges d'infància] i em transportà lluny d'allò que entenia com l'única veritat, d'allò que m'hauria fet veritablement feliç. L'auto era com la meva vida.
Marcel Proust (s.d.). "À l'ombre des jeunes filles en fleurs (deuxième partie)". À la recherche du temps perdu. La Bibliothèque électronique du Québec (feta sobre el text de l'edició de Gallimard, Paris, 1946-47).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada