Els homes, com els pobles, veuen com la seva cultura i, fins i tot, el seu idioma desapareix quan desapareix la seva independència.
"Le temps dont nous disposons chaque jour est élastique ; les passions que nous ressentons le dilatent, celles que nous inspirons le rétrécissent et l’habitude le remplit.." (pàg. 13)
El temps de què disposem cada dia és elàstic: les passions que sentim el dilaten; les que inspirem, l'encongeixen, i la rutina, l'omple.
"Nous nous imaginons toujours, quand nous parlons, que ce sont nos oreilles, notre esprit qui écoutent." (pàg. 13)
Solem pensar que, quan parlem, són les nostres orelles, el nostre esperit, qui escolta.
"Car le regret comme le désir ne cherche pas à s’analyser, mais à se satisfaire ; quand on commence d’aimer, on passe le temps non à savoir ce qu’est son amour, mais à préparer les possibilités des rendez-vous du lendemain. Quand on renonce, on cherche non à connaître son chagrin, mais à offrir de lui à celle qui le cause l’expression qui nous paraît la plus tendre.." (pàg. 14)
La nostàlgia, com el desig, no pretén ser analitzada, sinó ser satisfeta; quan s'enceta un enamorament, s'omple el temps, no a saber què és aquest amor, sinó a preparar les possibilitats de tenir una cita l'endemà. Quan hom hi renuncia, no es pretén comprendre el desconsol, sinó oferir a qui el causa l'expressió d'aquest desconsol que ens sembla més tendra.
Marcel Proust (s.d.). "À l'ombre des jeunes filles en fleurs (deuxième partie)". À la recherche du temps perdu. La Bibliothèque électronique du Québec (feta sobre el text de l'edició de Gallimard, Paris, 1946-47).
A Viena, col·lecció "El cercle de Viena", estan publicant A la recerca del temps perdut i, encara no els mirat amb deteniment, fan molt bona pinta. L'edició està molt cuidada (fan gust de llegir els llibres d'aquesta col·lecció) i les portades, espectaculars. Crec que el darrer volum que han publicat és el que ens ocupa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada