dilluns, 22 d’abril del 2024

Un animal sauvage

Crec que vaig dir el mateix en llegir "La veritat del cas Harry Quebert", però en "Un animal sauvage" encara es fa més evident: per què encara no han fet una pel·lícula d'això?

Té tots els ingredients d'un èxit de taquilla: trama complicada amb un munt de girs de guió, avançaments i flash-backs que van afegint informació a la trama perquè miris d'avançar-te a les conclusions, dues històries d'amor paral·leles, diners, triomf social, una mica de sexe, un voyeur, delictes, paisatges, enveges...

No és alta literatura, però tot está molt ben travat i el ritme és trepidant. Ofereix la informació amb comptagotes i demana al lector que la vagi enllaçant. Les anades i tornades cronològiques són una mena de clickbait que t'obliga a seguir llegint per si de cas, per no oblidar la nova dada i confirmar la nova sospita.

Els paisatges: Ginebra, Sant Remo, la Toscana, el Carib. No em direu que no és una temptació per a una productora de cinema...



Joël Dicker (2024). Un animal sauvage. Ginebra: Rosie&Wolfe.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada