Pobres

"A la propera carta els hi descriuré de manera satírica, és a dir, tal com són de debò, amb tota mena de detalls." (pàg. 11)

Dues citacions amb definions de literatura. És l'avantatge de les novel·les epistolars, hi cap de tot. Si no ho diu o ho fa un dels protagonistes, pot explicar-ho com a cosa que li han dit sense haver de fer gaires escarafalls:

"La literatura és bona cosa, Vàrenka, molt bona cosa. Ho vaig saber per ells abans-d'ahir ¡És una cosa profunda! Que enforteix el cor de la gent, que instrueix i... [...] La literatura és un quadre, és a dir, en un cert sentit és un quadre i un mirall. Es l'expressió de la passió, és una crítica molt subtil, és una lliçó edificant i un document." (pàg. 79)

"Haig de dir-li, mestressa, que de vegades passa que vas vivint sense saber que tens a mà un llibre que explica la teva història fil per randa. I que tot allò que abans no t'entrava al cap, tan bon punt comences a llegir el llibre en qüestió de mica en mica ho vas recordant, i ho desentrelles, i ho comprens. [...] En canvi, en llegir això és com si ho hagués escrit jo mateix, és ben bé com si, per posar un exemple, hagués agafat el meu cor tal com és, l'hagués girat perquè tothom el veiés per dins, i l'hagués descrit amb tots els detalls, ¡vet aquí!" (pàg. 94-95)

"I és sabut per tothom, Vàrenka, que un pobre és pitjor que un drap vell i que no pot rebre cap respecte de ningú, ¡i ja poden escriure el que vulguin! Tots aquests escriptors ja poden escriure el que vulguin, que per al pobre tot seguirà igual. ¿I per què tot seguirà igual? Doncs perquè, segons ells, el pobre ho ha de dur tot girat enfora: no ha de tenir res d'íntim, ni gens ni mica de dignitat, ¡de cap manera!" (pàg. 113-114)

A la contra diu que és la primera novel·la de Dostoievski (el paràgraf on ho explica és molt sucós). Quina meravella! Com parla de la pobresa, de la solidaritat entre els pobres d'agraïment, de dissimular... I tot això sobre el fons descrit amb pinzellades clares de l'estiu de Sant Petersburg (si se'n pot dir estiu d'això).

A les cartes, com ja hem comentat, apareixen molts temes. El tracte entre els dos protagonistes és tan distant/càlid/tendre... Tots dos preocupats de l'altre, tots dos mirant de surar sobre la pobresa.

Una cosa que trobo a faltar en totes les novel·les ruses és un índex onomàstic. Diminutius, cognoms, noms de font, apel·lacions carinyoses... N'he recollides les dels quatre personatges que hi apareixen més cops:

• Varvara Alekséievna (així li diuen Makar i el vell Pokrovski). Vàrenka li diu Makar i ella signa com Varvara Dobrossiólova. En començar a llegir pensava que en Makar li deia Alekséievna a la noia una mica com fent-se-la seva (a ell li diuen Alekséievitx), però després hi ha més gent que li diu així.
• Makar Alekséievitx signa com Makar Dévuixkin.
• El jove Pokrovski. Li diuen Pétenka i Petruixa (el su pare)
• El vell Pokrovski. Zakkar Petróvitx

Fiódor Dostoievski (2021). Pobres (trad. Miauel Cabal Guarro). Barcelona: Cal Carré.