Retorn a Killybegs

Només el paràgraf inicial del llibre per no matar la lectura:

"Quan el pare em pegava, cridava en anglès, com si no volgués barrejar-hi la nostra llengua. Amb la boca torta, bramava paraules de soldat. Quan el pare em pegava, llavors no era el pare, tan sols el Patraig Meehan. Cara de mala llet, mirada freda, era un vent dolent que tothom evitava canviant de vorera. Quan el pare havia begut, donava cops a terra amb els peus, esquinçava l'aire, feria els mots. Quan entrava a la meva habitació, la nit s'espantava. No encenia l'espelma. Esbufegava com un animal vell i jo esperava els seus cops de puny." (pàg. 13)

Això és l'arrencada, després, com diu la contra, s'hi explica la història d'un traïdor. A banda del contingut, impressionant, la narració està molt ben construïda. L'estil, ja es veu en el paràgraf que he copiat: periodístic, fred i estranyament distant si tenim en compte la relació que hi havia entre l'autor i el protagonista. Aquesta distància, impressiona.

Per si us interessa, en Tyrone Meehan és Denis Donaldson i podeu provar de trobar l'autor en l'obra...

Una lectura meva (que potser és errònia): una mentida mantinguda té moltes conseqüències, cap de bona, i fer coses a contrapèl, també.

A la xarxa hi trobareu un munt d'entrevistes amb l'autor, totes molt interessants.

Un avís final: és un llibre dur.

Sorj Chalandon (2014). Retorn a Killybegs (trad. Josep Alemany). Barcelona: Edicions de 1984.