El problema d'Aladí

"Des que la meva preocupació m'afeixuga llegeixo molt, massa i tot. Això també és encreuar-se de braços: primer ve la preocupació, seguida per l'insomni, aleshores l'insomni esdevé la principal preocupació. Com estan unides les baules d'una cadena?" (pàg. 22)

"'No trobaràs jueu que et doni res pel que no tens.'" (pàg. 23)

"Per a l'individu intel·ligent només hi ha dues possibilitats: o fer el farcell o pujar a les capes dirigents." (pàg. 26)

"L'anihilació física precedí la moral. A la fi, en aquesta situació, la pregària es fa inevitable." (pàg. 35)

"Quan hom sap definir i classificar l'explotació la instrucció és profitosa. Per a això són indispensables bons coneixements històrics, que és d'on coixegen la majoria de teòrics; ben sovint no en tenen cap ni un. Viuen captius en el present; això porta a adulteracions, fins i tot a falsificacions.
L'explotació és inevitable; cap estat, cap societat, ni tan sols un mosquit, pot existir sense. Fa segles i segles que se suporta i es tolera, sovint a penses es nota. Pot esdevenir anònima; ara ja no exploten els prínceps sinó les idees; els esclaus i els senyors canvien de cara." (pàg. 41)

"Em sorprengueren un impost sober el 'Viure en casa pròpia' i d'altres vexacions; l'explotació actual supera amb escreix la dela monarquia absoluta. L'estat ha esdevingut un pop de molts braços que fixa milers de ventoses." (pàg. 76)

"La meva situació era si fa no fa semblant a la d'un actor que cada vespre ha d'actuar en un drama. Primer hi posa passió, després esdevé un costum diari, impregna el llenguatge, els gests i al mímica, la màscara es fa constant." (pàg. 87)

"Generalment llegia fins molt entrada la nit, perquè per mi un dia sense llibres és un dia perdut." (pàg. 88)

"En el matrimoni també és millor una crisi aguda que una afecció crònica; una bona brega neteja l'aire, i la reconciliació retorna la pau casolana." (pàg. 89)

"Si s'ha de despertar una necessitat, ha d'existir; no es pot empescar. Només es pot despertar el que dormisqueja." (pàg. 111)

"En els jueus l'autoironia està molt arrelada; ha contribuït a la seva supervivència. Quan hom s'hi juga la pell el paper còmic és preferible al tràgic. La fortuna i el bon nom es poden tornar a obtenir, en canvi la pell no." (pàg. 114)

"A partir de les seves noves publicacions Sigi havia obtingut una gran anomenada literària; els conservadors veuen de bon ull que un excèntric ensopegui amb ells. El tomb de l'extrema esquerra ala dreta no és pas poc freqüent en la història; segons que sembla, atorga més precisió als caràcters. És el tomb de la idea a la pràctica, de l'opinió als fets. Es repeteix tant en la història general com en la personal i ha d'entrar molt profundament en la matèria." (pàg. 115)

"Jerson digué: 'El meu gendre és un mestre en les arts improductives, però de tant en tant una gallina cega també pica un granet." (pàg. 118)


Ernst Jünger (1990). El problema d'Aladí (trad. Núria Roig). Barcelona: Proa.

Literàriament no m'ha convençut gens. No he entès què volia explicar. Semblen unes notes de les que prenem tots cada dia i que no pensem mai que es puguin posar en negre sobre blanc i amb alguna mena d'ordre.

No és una novel·la, tampoc un assaig ni un diari. Potser és una mica de cada. Algunes frases, com les que he recollit, són molt interessants, però ja està. La història que s'explica podria ser més interessant ben travada. Fa tota la sensació que algú li va dir "publiquem aquestes notes", perquè quan es van publicar Junger ja era molt gran...

No ho sé, potser no he estat prou al cas per lligar la cosa...