El loro de Flauvert

Només tres frases del llibre, i sense la referència de la pàgina perquè l'he llegit en una versió digital provinent d'un word. Més cutre, impossible. Prometo solemnement tornar a llegir el llibre en una edició normal que em farà més profit.

"Confiamos en Picasso desde el primer hasta el último momento porque sabemos que era capaz de dibujar como Ingres." (cap. 7)

"«Para pintar el vino, el amor, las mujeres o la gloria, es necesario no ser borracho ni amante ni marido ni soldado raso. Entremezclado con la vida, es difícil verla correctamente, la sufres a la gozas demasiado.»" (cap.10)

"En los libros las cosas quedan explicadas; en la vida, no. No me extraña que la gente prefiera los libros. Los libros le dan sentido a la vida. El único problema radica en que las vidas a las que dan sentido son las de otros, jamás a la del lector." (cap 13)

Poso aquesta porta perquè l'ebook

deia que havia sortit d'aquí.

M'ha sorprès força l'estructura del llibre, una mescla de temes i gèneres com (no tan exagerada) el Tristam Shandy: assaig, literatura, memòries, entrevistes, cronologia, anècdotes... i mai saps (suposo que si coneixes molt Flauvert i la seva obra la sensació és molt diferent) quan t'està aixecant la camisa: tot està ple de dades, però poden no ser certes. Al pròleg del llibre diu "Un despliegue de gran audacia técnica y elegante virtuosismo, al servicio de una amenísima trama en la que se alterna la ficción con hechos reales muy imaginativamente ordenados". Doncs, això.

Fa molta gracia com va fent voltes al personatge mostrant-lo des de molts punt de vista, fins i tot des de dins (una mica cubista?).

Quan parla de la seva dona (de la dona de la veu del llibre) hi ha passatges al·lucinants.

Buscaré una edició normal i el tornaré a llegir.

Julian Barnes (1986). El loro de Flauvert (traducció Antonio Mauri). Barcelona: Anagrama.