Dies de França

"Com que crec que la prosa periodística és un gènere literari de gran dignitat, i així, segurament, en el nostre país, la millor prosa ha estat periodística --només cal pensar en Pla, Segarra o Gaziel--, no he volgut dissimular l'origen dels textos que integren aquest recull ni transformar-los. He volgut mantenir la seva forma i no celar el detonant circumstancial de moltes de les seves reflexions més serioses, i he volgut deixar constància de les dares, tant dels d'alguna excursió, com, tal com he dit, les de la publicació del a seva narració formalitzada. I em sembla que el vaivé temporal de textos ajuda tant a mantenir la independència d'aquesta forma-article, com, a través del fil temàtic de la seva organització, a traçar una unitat del conjunt. Independència i unitat que s'adiuen al títol del llibre, que, com és evident, procedeix del segon epígraf que l'encapçala. Són dies de França. Dies viscuts i narrats en/i sobre aquella dolça França que viu en el meu imaginari i que guardo en el meu cor."

L'organització a que fa referència. El recull està organitzat al voltant de tres temes:

• París
• Per França
• Francesos i assimilats

Narcís Comadira (2008). Dies de França. Barcelona: Ara llibres

Recull d'articles dels que va publicar l'autor al diari El País reordenats pel mateix autor. Es llegeixen amb molt de gust, van plens de referències literàries, artístiques, històriques, gastronòmiques... Es nota l'ànima de poeta/escriptor/pintor.

Fa gust veure algú que passeja i relaciona les coses que veu amb el que té al cap (paisatges que li fan venir al cap i a la ploma) records o quadres o referències o poemes...

Ara que ja l'he llegit (i gaudit) el guardaré entre les guies de viatges per si algun dia puc tornar a París amb temps i calma.