dimarts, 31 de desembre del 2019

Històries imprevistes

"els ulls mig aclucats, les celles arquejades, el cap endavant i un xic inclinat cap al costat... aquella mirada mig hipnotitzada, tan típica de la gent que sent parlar de coses que no sap ben bé de què van." (pàg. 73) A la narració "De cap"

Una fotografia escrita!


"ELS ESTATS UNITS SÓN LA TERRA de les oportunitats per a les dones. Actualment ja posseeixen un vuitanta-cinc per cent de la riquesa del país i ben aviat l'acapararan tota. El divorci s'ha convertit en un procés lucratiu senzill d'arranjar i fàcil d'oblidar, i les dones ambicioses el poden repetir tan sovint com els plagui per tal que els seus beneficis assoleixin xifres astronòmiques. La mort del marit també comporta recompenses satisfactòries, i algunes dames s'estimen més confiar en aquest mètode." (pàg. 258) A la narració "La senyora Bixby i l'abric del coronel"

Mentre llegia aquest fragment, recordava una intervenció de Chicho Gordillo a TVE fa molts anys en què deia que als Estats Units tots són família perquè estan casats, divorciats i tornats a casar entre ells.


Totes les narracions del volum es llegeixen amb golafreria, no pots parar. Són molt cinematogràfiques, de fet, semblen guions de "The twilight zone". L'autor et col·loca en un personatge, t'hi veus identificat sense adonar-te'n i pateixes amb ell perquè no veus on vol anar a parar el text fins al final.

Les dues darreres narracions, potser per l'entrenament adquirit en les anteriors, les veus a venir gairebé des del començament

Roald Dahl (2010). Històries imprevistes (trad. Rosa Borràs). Barcelona: Empúries.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada