Diari d'un home de cinquanta anys

"El lloc era completament buit (és a dir, totalment ple d'ella)." (pàg. 11)

"Era encantadora --ha afirmat la comtessa, obrint el ventall amb un petarrelleig--." (pàg. 33)
M'ha fet molta gràcia en aquesta frase l'ús de "petarralleig". És tan descriptiu... Gairebé veus el ventall obrint-se i sents aquell sorollet característic que fa.

"És veritablement encisadora, desborda franquesa i llibertat, amb aquella inimitable disinvoltura que en una anglesa resultaria vulgar i que en ella, simplement, és la perfecció d'una manifesta espontaneïtat." (pàg. 40)

Les notes del suposat diari referents als dies 4, 5 i 6 de maig són com un resum del que em sembla que vol explicar el llibre.

Un llibre molt breu d'amor i desamor, de la tensió entre lògica i desig. Una mica generar la sensació de "qui fos jove amb l'experiència d'ara". No explico res que no vegeu a la contraportada del llibre, però un "home de cinquanta anys" té la possibilitat de corregir en una altra persona, una decisió de fa 25 anys. Molt intel·ligent el desdoblament, molt ben retratades les sensacions, sobre tot, les del protagonista. Unes sensacions contradictòries que s'expliquen deliciosament.

Henry James (2006). Diari d'un home de cinquanta anys (trad. Àlex Gombau). Barcelona: Angle editorial.