dilluns, 9 de febrer del 2026

Caligula & Le malentendu

He rellegit això i m'ha tornat a sorprendre. Quina ploma més esmolada!
Una reflexió sobre el poder i els límits de la voluntat de qui l'ostenta.

Cherea: "Un empereur artiste, cela n'est pas convenable. Nous en avons eu un ou deux, bien entendu. Il y a des brevis galeuses partout. Mais les autres ont eu le bon goût de rester des fonctionnaires." (pàg. 21)

Un emperador artista no ens convé. Certament, n'hem tingut un o dos, sempre hi ha cabres boges, però els altres han tingut el bon gust de ser funcionaris.

Helicon: "Tu sais bien que je ne pense jamais. Je suis bien trop intelligent pour ça." (pàg. 25)
Ja saps que no penso mai; soc massa intel·ligent.

Caligula: "Tu n'en sais rien. C'est parce qu'on ne les tient jamais jusqu'au bout que rien n'est obtenu. Mais il suffit peut-être de rester logique jusqu'à la fin." (pàg. 26)

No en tens ni idea. És perquè no els sostenim [els nostres desitjos] fins al final que no els assolim. Però segurament, n'hi ha prou a ser lògic fins al final.

Caligula: "Gouverner, c'est voler, tout le monde sait ça. Mais il y a la manière. Pour moi, je volerais franchement." (pàg. 34)

Governar és robar, tothom ho sap. La diferència rau en la manera de fer-ho: jo ho faré obertament.

Cherea: "Sans doute, ce n'est pas la première fois que, chez nous, un homme dispose d'un pouvoir sans limites, mais c'est la prière fois que qu'il s'en sert sans limites, jusqu'à nier l'homme et le monde." (pàg. 51)

No és el primer cop que, a casa nostra, un home té un poder sense límits, però és la primera vegada que algú l'utilitza ilimitadament, fins a negar l'home i el món.

Scipion: "Je puis nier une chose sans me croire obligé de la salir o de retirer aux autres les droit d'y croire." (pàg. 93)

Puc negar una cosa sense sentir-me obligat a embrutar-la o a prohibir als altres de creure-hi.

Cherea: "Non, Scipion, il t'a désespéré. Et désespérér une jeune âme est un crime qui passe touts ceux qu'il a commis jusqu'ici. Je te jure que cela suffirait pour que je le tue avec emportement." (pàg. 119)

No, Escipió. T'ha desesperat i desesperar una ànima jove és el pitjor crim que ha comés fins ara. I et juro que amb això n'hi ha prou perquè el mati amb ràbia.


De Le malentendu només he recollit una citació:

La mère: "C'est la punition, Martha, et je supose qu'il est une heure où tous les meurtriers sont comme moi, vidés par l'intérieur, stériles, sans avenir possible. C'est pour cela qu'on les supprime, ils ne sont bons à rien" (pàg. 227)

És el càstig, Marta, i suposo que hi ha un moment en que tots els assassins queden buits per dintre, estèrils, sense futur; com jo. Deu ser per això que se'ls elimina: no són bons per a res.

Le malentendu. Només engegar, ja veus com acabarà i tot el que facin o diguin els personatges no ho canviarà. Potser és això el que ens vol explicar (i ho fa molt i molt bé). La crueltat no volguda, les temences de la dona del protagonista, les converses entre el protagonista i les hostaleres... Tot ho veus des de l'òptica del final que veus a venir. Brutal!

Albert Camus (1958). Caligula suivi de Le malentendu. Paris: Folio






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada