Els androides somien xais elèctrics?

He tornat a llegir això perquè volia fer unes consultes per a un text que estic preparant. L'he llegit en castellà a l'ebiblio (sí, tenen molts més títols en castellà que en català; sorprenent. Aquesta és la portada de l'ebook de l'ebiblio. De Planeta...).

He constatat, no ho recordava de la lectura anterior, que els guionistes de Blade Runner van refer la novel·la de dalt a baix.

De la sordidesa de Dick (molt ben recollida en la decoració de la pel·lícula), s'ha passat a uns apunts heroics que destaquen personatges per sobre de les seves possibilitats. Per exemple, la conversa entre el president de la Tyrrell Co (els fabricants del replicants) i Roy Batti (el replicant de "llàgrimes sota la pluja") que ens presenta una relació paterno-filial molt malaltisa: "La luz que brilla con el doble de intensidad dura la mitad de tiempo. Y tú has brillado con mucha intensidad, Roy" quan a la novel·la Tyrrell només pretén capturar un dels Nexus 6 per preparar-ne la versió millorada, els Nexus 7.

Rick Deckard, a la novel·la viu una relació cansada i a la ratlla del trencament amb una dona que veu els replicants d'una manera més "humana" que ell i a la pel·lícula es un solter amargat per la feina (de fet, l'ha deixada i s'hi reincorpora) que beu per oblidar i s'embolica amb la Rachael (una replicant també molt diferent a la pel·lícula respecte de la novel·la) cosa que no només està prohibida, sinó que, a més, té conseqüències en Blade Runner 2049: és a la base de l'argument! 

Bé, no seguiré.

En el fons, he rellegit la novel·la perquè buscava si el Rutger Hauer s'hi havia inspirat per improvisar el monòleg que fa just abans de morir. M'estranyava que s'ho haguès inventat; i s'ho devia inventar, cosa que té un mèrit impressionant, perquè no hi apareix i el guió que teòricament havia de llegir no tñe l'alçada del que finalemnt va dir. Un tancament fenomenal en la línia de l''èpica que Ridley Scott va introduir a la pel·lícula:

"He vist coses que vosaltres els humans no us creurieu mai de la vida... He vist com atacaven naus incendiades més enllà d'Orió... He vist raigs C que brillen en la foscor de la Porta de Tannhäuser... Tots aquests... moments segur que es perdran... en el temps... com... llàgrimes... en la pluja... És hora... de morir."