No tenia ca lectura pendent i mirant la prestatgeria he vist aquest Perec i patapam! He pensat "torna-hi" (m'havien vençut els intents anteriors) i quan estava més engrescat, seguint el fil de la narració, veient com una pel·lícula l'època retratada... falta un plec!
Que poc necessita l'autor per pintar les coses, per retratar personatges...
Una generació del carpe diem, potser amb mes ínfules del compte (a París les ínfules deu ser el normal), que es relacionen amb els altres i amb la feina d'una manera que ens sona molt llunyana i que se'ns presenta sense amabilitat ni crítica; tal qual.
Recorda tants narracions posteriors que penses que és un plagi fins que mires la data de publicació.
Georges Perec (1988). Les coses (trad. Pascale Bardoulaud i Ramon Lladó). Barcelona: La Magrana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada