dijous, 4 d’abril del 2024

Maria Antonieta

La lectura calmada i suggerent, això és el que ofereix sempre Zweig. Elaborar perfils psicològics molt encertats i entenedors que demostra amb anècdotes (episodis), sovint, trivials, però que ell sap explotar al màxim. Una prosa que llisca sense cap mena de dificultat i que t'envolta, t'embolcalla i et fa veure allò que explica. Delicat en els episodis foscos, mai cruel amb cap personatge...
 
Suposo que és aquesta suavitat, aquesta manca d'agror el que ens encanta als lectors de Zweig.
 
Maria Antonieta, el final de l'antic règim.
 
"[...] la seva comprensió era bona, jutjava correctament, però no hi va haver manera de fer-la aprofundir en les matèries, tot i que jo sentia que en tenia la capacitat. De manera que al final vaig admetre que només se la pot educar si al mateix temps se l'entreté." (pàg. 20)
El preceptor de Maria Antonieta... Una mica com l'Escola nova XXI...

"[...] però de la mateixa manera que ell [Lluís XVI] no és un Lluís XIV, aquells ja no són uns Bossuets ni Turennes, Richelieus ni Mansarts, Colberts, Racines o Corneilles, sinó una raça d'aprofitats, submisos i intrigants que tan sols volen divertir-se, enlloc de crear, que nomes parasiten allò que altres han creat abans d'ells [...]" (pàg. 53)
Com que tot funciona bé, molt bé, perquè els automatismes ja estan establerts, podem canviar les persones que hi treballen... Fals! Les estructures no fan la feina.
 
"'Tinc por d'avorrir-me.' Amb aquesta frase Maria Antonieta ha formulat el lema de l'època i de tota la seva societat. El segle XVIII s'acosta a la fi i ha fet realitat el seu sentit." (pàg. 136)
Per què una biografia de Maria Antonieta? Perquè és un resum del moment que va viure. El capítol de Trianon (immediatament després d'aquesta citació) és una explicació més prolixa d'això i Zweig sap treure'n tot el suc i ens el presenta extensament i l'analitza amb saviesa.

"Que la gent xerri o murmuri, quina importància té? Que portin de seguida la capsa de maquillatge i el vestuari nou: no se suspendrà pas una comèdia tan encisadora per una bagatel·la com aquella!" (pàg. 216)
La "bagatel·la" és una estafa brutal feta aprofitant-se del nom de la reina i la comèdia és "El barber de Sevilla" (que el rei volia prohibir) on la reina té un paper. Un altre cop, una decisió errònia per no pensar. Un altre cop, una acció que resumeix una època.

"A aquest ésser misteriós anomenat 'poble' només li és donat de pesar antropomòrficament, a partir de les persones; els conceptes no són del tot clars per a la seva capacitat de comprensió, nomes ho són les figures; per això sempre que percep una culpa vol veure un culpable." (pàg. 253)
Bé, potser aquesta condescendència que fa servir per parlar del poble (i dels lectors: no se si calia explicar "antropomòrficament") també és part de l'encant que ens provoca la prosa de Zweig; la llegim com escoltem un mestre o un parent gran que ens alliçona. A banda, trobo que és una definició magnífica de "poble" vist com a massa.

"Per poder lluitar com cal, és necessari tenir les mans lliures i els peus posats en terra ferma."
Una frase que, vés per on, em va fer pensar en els líders del procés mirant de dirigir la cosa des de la presó o, ja lliures, amb l'espasa de Dàmocles de la inhabilitació...

"Però qualsevol revolució és una bola que roda endavant [...]. Els de dretes tenen por dels moderats, el s moderats dels d'esquerres, els d'esquerres de la seva ala mes extrema, els girondins, els girondins al seu torn dels partidaris de Marat; els líder tenen por del poble, els generals dels soldats, la Convenció de la Comuna, la Comuna de les seccions, i justament aquesta por encomanadissa de tots els grups entre ells impulsa la seva força interna en una cursa tan ferotge." (pàg. 473-474)
Ja havia llegit aquesta teoria de la por com a motor de les revoltes en algun altre lloc i cada cop m'entra millor.
 
"Com més de pressa corre el temps, més s'escurça la memòria de les persones." (pàg. 571)
No hase fata desir nada más.
 
 

Stefan Zweig (2023). Maria Antonieta (trad. Ramon Farrés). Barcelona: La segona Perifèria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada