Torrents de primavera

A totes les edicions d'altres països que he vist inclouen el subtítol a la coberta, Edhasa el va deixar a la portadella: "Novel·la romàntica en honor d'una gran raça en extinció". 

 

Aquesta edició té un pròleg de David Barnet que, a mi, m'ha deixat mal gust de boca. M'explico. El pròleg és molt interessant, ple d'erudició i explicacions interessants, però en acabar de llegir-lo he pensat "jo no seré capaç de trobar tot això al llibre" i, efectivament, no tinc cap dels referents que el prologuista cita i ens diu que Hemingway parodia.

 

Potser el subtítol a la coberta ens hagués ajudat una mica a pensar que el llibre és una paròdia...
 

Un cop superat aquest entrebanc, quan entres en la novel·la, gaudeixes de la lectura com en la resta de Hemingways: prosa tallada, descripcions ràpides i punyents, tot molt fluid. Potser sí que, (pensat després de llegir i amb el record del pròleg) el tema i el tractament dels personatges són una mica estranys, però no ho sé dir.

 

M'ha estranyat molt un fragment en què presenta dos personatges que no aprofita per a res: apareixen aquí, expliquen un parell de coses i desapareixen. Desapareixen; si no m'erro no hi ha cap referència als personatges o a la conversa en la resta del text ("Si en el primer acte tens una pistola penjada a la paret, al capítol següent s'ha de disparar. Si no, no la hi posis." Txèhhov).  

 

M'encanta l'amoralitat del protagonista. Fa les coses sense valorar-les. Simplement fa:

 

"A prop seu [d'en Yogi Johnson], dues finestres més enllà, hi havia l'Scripps O'Neal, un home alt i prim, carallarg, xuclat de galtes. Tots dos, palplantats, contemplaven el pati de la fábrica, que era dessert. [...]

L'Scripps O'Neil tenia dues dones. Mentre, immòbil, mirava per la finestra --alt, prim i resistent, amb aquella aurèola de força que l'envoltava--, pensava en totes dues. Una vivia a Mancelona, i l'altra a Petoskey." (pàg. 21-22)

Aquests fragments són la primera aparició del protagonista (just és la primera pàgina de la novel·la). Entre l'un i l'altre, l'autor ens parla d'en Yogi Johnson; no gaire, mitja pàgina per dibuixar-ne els trets que ens permetran interpretar-lo.

La naturalitat amb que apareixen les dues dones m'impressiona. Després, també amb tota naturalitat, ens en parla de les dues. Cap remordiment, cap judici, cap explicació. Tot passa. I així amb tots els personatges amb que interactua. Passen per la seva vida i punt. Per a ells, potser la cosa és diferent (en algun cas ho és), però no sembla que el nostre protagonista se n'adoni

 

Per acabar, quina gran col·lecció els Clàssics moderns d'Edhasa!

 

 

Ernest Hemingway (1992). Torrents de primavera (trad. Josep Pons-Artigues). Bercelona: Edhasa.