Alguns dels contes em sonaven a coneguts (el paio que canvia de cassa en un barri residencial de cases iguals, Monzó?), però aquestes substitucions, transmutacions o com s'hagin de dir, estan tan ben explicades que no pots parar de llegir i gaudir de la intel·ligènia i l'erudició de l'autor.
Molt elegant fins i tot en els passatges més recargolats o bruts. La volta que fa en el tema dels bessons...
La introducció i algunes de les miniatures són magistrals.
Vicenç Pagès Jordà (1999). En companyia de l'altre. Barcelona: Edicions 62 (El Balancí, 346).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada