dimecres, 3 de febrer del 2021

París era una festa


"Era un lloc tret d'un conte de Maupassant, amb una vista sobre el riu com d'un quadre de Sisley." (pàg. 38)

"Un cop allà, sempre et podies ficar al muesu, i llavors, si tenies la panxa buida que et feia rau-rau, els quadres es tornaven més nítids, més clars i bonics. Passant gana vaig començar a entendre millor Cézanne, i a veure realment com feia els paisatges." (pàg. 71

Miró explicava que no volia (o no podia, no ho recordo gaire bé) prendre drogues i quan volia estimular la imaginació esperava per pintar fins que li venien al·lucinacions per la gana.

El capitolet "Sobre l'escriptura en primera persona", tres pàgines, és una meravella que s'ha de rellegir.

"No em descuidaria d'escriure. Era el que havia nascut per fer, el que havia fet i el que tornaria a fer. El que la gent poguñes dir de les novel·les i dels contes i del que havia escrit jam'estava bé." (pàg. 278)

Recordo una frase molt similar a Rilke, a les Cartes a un jove poeta". 

No puc ser gaire objectiu en jutjar aquest llibre perquè la prosa de Hemingway m'al·lucina. Escriu com si li caiguessin le paraules de la ploma i, en aquesl llibre, sabem que no era així. Que tenia un mètode (i una facilitat, certament) i ens l'explica salpebrat amb anècdotes dels "bons anys de París", sobretot, els viscuts amb la seva primera dona.

Molta fet molta gràcia constatar que els escriptors es fan entre ells i no amb pintors o músics (que potser no és tan així). Per exemple, sabia de l'existència de Picasso (devien coincidir a París), però no el menciona més enllà d'un moment circumstancial.

Mirant el paràgraf final del llibre em pregunto si Hemingway tenia clar que s'havia de publicar o tot el llibre no és més que el conjunt de notes, de provatures, d'exercicis de ploma que feia diàriament l'autor (s'ha d'escriure sempre, trobar el paràgraf genial...). Que no dic que no tingui qualitat, He gaudit molt amb la lectura, però picosseja temes que no sempre tenen connexió. Bé, la relació amb F. Scott Fitzgerald és tota una altra cosa.

Per cert, sorprenentment, he trobat diversos problemes de traducció en el llibre. He anotat les frases que en català em sonaven malament i he buscat l'original. Evidentment, a la xarxa no hi ha l'edició restaurada i una de les frases pertany a un capitol que no he trobat enlloc:

It was an evilly run bar --> Un cafè amb mala idea [cafè de mala mort, amb un servei nefast]

with a falsely fragile depravity --> amb un aire de depravació d'una falsa fragilitat [amb un aire de depravació camuflat de falsa fragilitat]

--> Inclinat el cos cap a la velocitat

I thought the hell with it --> engegar-ho a rodar [deixar-ho córrer]

that could not have cost us very much more than four or five times what it would have cost us if we bought it ourselves --> que no devia costar gaire més que quatre o cinc cops el que ens hauria costat en qualsevol altre lloc [la frase original ja és prou estranya, però la solució adoptada grinyola molt]


Ernest Hemingway (2018). París era una festa (trad. Ferran Ràfols Gesa). Barcelona: Viena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada