Cop de llum

Una final nacional de boxa per a noies joves (menors de divuit anys). Vuit aspirants i l'índex de l'obra és el quadre d'enfrontaments. Això és tot. Però cada combatent és com és i l'acabem coneixent tant pel que fa al combat, com per les anècdotes que ens explica l'autora. Tot es narra al ritme d'un combat de boxa amb accelerades i estones al ralentí. Les mirades, els pensaments, la manera d'intentar conèixer i imposar-se a la rival.

El que més m'ha sorprés són les descripcions del futur de cada noia. No m'ho esperava i està tan ben travat en el relat que no se m'ha fet estrany.

 "El desig de complaure és el desig de no ser singular." (pàg. 88)

I aquesta frase apareix enmig d'una pàgina, amb una fileta d'asteriscs a sobre i a sota, com un apartat més. Si la trobéssim entre els Pensaments de Newton, ens semblaria brutal i tothom en parlaria...

"Aquesta capacitat de la Kate Heffer de reescriure la realitat dels seus desitjos li permetrà convertir cada relat en una profecia autocomplerta." (pàg. 94)

"A Douglas, Michigan, hi ha una plaça amb l'estàtua d'un gos que va salvar algú durant la guerra. L'Iggy Lan vol ser una heroïna de guerra. Faria el que fos per ser una heroïna de guerrai que també li fessin una estàtua en un parc. L'Iggy mataria i moriria o convertiria el seu cos en el cos d'un gos nomñes perquè li fessin una estàtua a la plaça d'un poble i la gent hi passés davant i la toqués i la mirés, i s'atures a parlar-ne amb afecte i alegria." (pàg. 99)

Les dues darreres citacions mostren la manera com ens descriu els personatges. Interromp la narració del combat per col·locar coses així, que sembla que no tinguin res a veure amb el que ens està explicant, però que ens acaben de pintar cada combatent. El ritme...

Abans de explicar-nos el darrer combat de quarts (pàg. 128-131), ens explica com es juga a picar de mans, quina és la filosofia del joc i coses que sembla que siguin del tot alienes ala narració, però com que ja li coneixem una mica la manera de fer, nom´ñes cal esperar a veure com ho lliga tot.

Rita Bullwinkel (2024). Cop de llum (trad. Ferran Ràfols). Barcelona: Segona perifèria.