Cartas de amor a Nora Barnacle

"Nora, adorna tu cuerpo para mi. Cuando nos encontremos debes estar hermosa y feliz, enamorada y provocativa; llena de recuerdos, llena de deseo, ¿recuerdas los tres adjetivos que utilicé en Los muertos al hablar de tu cuerpo? Eran estos: musical, extraño y perfumado." (pàg. 71)

"Cantó para mi [la mare de Nora] The Lass of Aughrim, pero se negó a cantarme los últimos versos en los que los amantes intercambian sus prendas." (pàg. 73)

Si no recordeu de què us sona la cançó, mireu el vídeo. És l'escena d'"Els morts" en què Anjelica Huston sent cantar aquesta cançó mentre baixa les escales i queda com en èxtasi. Les conseqüències de la cançó no les recull l'enllaç i us recomano mirar la pel·lícula si les voleu rememorar.

"Estoy todo el día excitado. El amor es un maldito fastidio, especialmente cuando tambiés entá unido a la lujuria." (pàg. 91)

M'ha agradat molt el munt de referències religioses que hi ha sabent del trencament amb l'església de l'autor. La cultura occidental és d'arrel judeocristiana...


James Joyce (2000). Cartas de amor a Nora Barnacle (trad. Felipe Rua Nova). El aleph.


No poso més notes d'aquesta lectura perquè el que més m'ha interessat és com les cartes (llegint-les amb curiositat) reflecteixen el moment creatiu de Joyce. Hi ha referències, més o menys evidents a "Dublinesos", "Ulisses" i "la gran obra..." que sospito que és el Finnegan's.

Pel que fa al contingut... La relació era molt "intensa" per dir-ho d'una manera elegant. En el blog "libros, nocturnidad y alevosía" expliquen amb més coneixement aquesta relació.